Programa general, ficha de actividad

Miércoles 27 de abril de 2016 12:00 a 12:30 Comunicación
La invisibilitat del traductor en la traducció mediambiental
PRESENTA : Llum Bracho Lapiedra, Universitat Politècnica de València
PRESENTA : Penny MacDonald, Universitat Politècnica de València


En traductologia, com en altres disciplines lingüístiques o socials, la visibilitat del traductor ha estat una qüestió àmpliament debatuda a partir de posicions ideològiques distintes sobretot durant el denominat postestructuralisme. Malgrat algunes opinions encontrades sobre la determinació d'aquesta visibilitat en la traducció, tots els autors coincideixen a reivindicar l'aparició del nom dels traductors en les obres traduïdes (Venuti, 1986, 1994 o Pym, 1997, per citar-ne només algun exemple). És més, a diferència d'altres camps com són la traducció audiovisual o la literària, Franco Aixelá (2004: 2) apunta que, fins i tot la Unesco hi pren partit en aquest assumpte amb una petició explícita, tenint en compte que en la traducció especialitzada són pocs els casos on apareix el seu nom. En definitiva, difícilment es poden demanar responsabilitats als traductors de la seua feina si ni tan sols se'ls deixa sotasignar el seu treball. Així les coses, en un treball de recerca anterior, vam estudiar aquest fenomen en la traducció mediambiental, a partir d'un corpus que contenia un ampli ventall de gèneres textuals (manuals, fullets, llibres de text, informes, documents legislatius, etc.) i de graus d’especialització (també de textos divulgatius), tenint en compte la traducció ambidireccional de textos en català i altres llengües europees, produïts en diversos àmbits (l’administració, les empreses, les associacions, la premsa, etc.). Les conclusions generals d'aquest estudi quant al tema que tractem eren que només en un 16 % del nostre corpus mediambiental s'explicitava el nom del traductor (Bracho, 2004: 318). Per això, ara, en aquest treball, proposem l'estudi d'una mostra actual i amb trets semblants a la d'aquell corpus per analitzar-ne l'evolució d'aquest fet traductor en el camp mediambiental i per determinar quin és el comportament en aquest sentit més d'una dècada després de les nostres conclusions anteriors. In Translation Studies, as in other linguistic and social disciplines, issues concerning the visibility of the translator have given rise to much debate, this varying according to different ideological stances, above all during the so-called period of post-structuralism. Although there have been divergent opinions regarding this question in translation studies, most authors agree that the names of the translators should always appear on the works translated (Venuti, 1986, 1994 o Pym, 1997, among others). Indeed, unlike other fields such as audiovisual or literary translation, Franco Aixelá (2004: 2) points out that even UNESCO has adopted a clear position on this issue by explicitly demanding authors’ names to appear, taking into account that in the case of specialised translations, this rarely happens. Moreover, it will be somewhat difficult demanding accountability from the translators if they are unable to actually sign the work that is published. In previous research in the field of environmental translations, this phenomenon was studied by the authors, based on a corpus composed of a wide range of different genre (manuals, leaflets, textbooks, technical reports, legislative documents, etc.) and of specific levels of specialization (including informative texts) taking into account the ambidirectional translation of texts in Catalan and other European languages, produced in different contexts (administration, business and trade, associations, the press, etc.). The study concluded that only 16% of the environmental corpus included the names of the translators (Bracho, 2004: 318). This leads us to the present study which involves collecting an updated corpus with similar features to those decribed in Bracho (2004) with a view to analysing the evolution of this phenomenon in the field of evironmental translation in order to determine, a decade later, whether the visibility of translators has improved over time or not.
Más información:

Trabajo definitivo (105 KB)

Topic 2 Corpus y traducción especializada


Otras actividades en Topic 2 Corpus y traducción especializada
15:30 h. a 16:00 h.Comunicación

Nivel de especialización y marcadores metalingüísticos en inglés y español: aplicaciones para la extracción de terminología científica

Clara Inés López Rodríguez, Universidad de Granada
12:30 h. a 13:00 h.Comunicación

La traducción turística al ruso: ¿cuáles son las estrategias de traducción mejor valoradas?

Tamara Gorozhankina, Universidad de Granada
13:00 h. a 13:30 h.Comunicación

La hibridación textual y su influencia en la labor del traductor especializado // Hybrid texts and their influence on the work carried out by specialised translators

Elena Alcalde Peñalver, Universidad de Burgos
José Sergio Pajares Nievas, Universidad Jaume I
15:00 h. a 15:30 h.Comunicación

EURO-JARGON UNDER SCRUTINY: A CORPUS-BASED STUDY OF THE ECPC ARCHIVE

María Calzada Pérez, Universitat Jaume I


Organizadores

          

ADEIT Fundació Universitat Empresa

Plaza Virgen de la Paz, 3 · E-46001 Valencia
Teléfono: +34 96 160 3000